Només trepitjar terres marroquines ens va rebre un guia, que seria el nostre representant de grup: en Hamid. L'arribada a l'hotel va ser quelcom caòtica ja que l'hotel ens esperava un dia més tard.
A la tarda vam fer un primer dinar per la Medina i un passeig pels voltants per conèixer la ciutat. Per carrers estrets, de menys de dos metres d'amplada, passaven bicis, motos i carros, uns rere els altres.
També vam visitar la plaça Djema-el-Fna, on tindria lloc el festival.
L'endemà al matí vam visitar els jardins de Menara i vam veure algun que altre camell. Vam dinar i vam aprofitar la piscina de l'hotel ja que el clima acompanyava. Aquella tarda ballàvem a les 16:30h, que en horaris marroquins van acabar sent les 18:15h. Durant aquesta espera vam fer amistats internacionals, entre elles, egipcies, australianes i bretones.
El tercer dia al Marroc, era el més intens en un principi. Vam aprofitar per visitar els Jardins Majorelle, plens de color. Després de dinar vam tornar a l'hotel per preparar-nos per fer una cercavila pels carrers de Marràqueix amb tots els grups participants al festival. Va ser el moment de treure pit i mostrar orgullosos la Senyera entre les mirades de curiositat dels habitants i turistes de la ciutat.
En acabar la cercavila es va posar a ploure i ens van anular l'actuació prevista a la nit.
Lúltim dia va començar per refer les maletes, esmorzar i marxar a veure allò que encara no havíem visitat: el Zoco. Perfecte també per comprar records per als familiars i amics i, per què no, practicar l'art del regateig.
Després d'això vam anar a dinar. Un tajin com a últim dinar al país, el te que ja era un habitual després de cada àpat, i de cap a l'escenari.
Èrem l'últim grup estranger a participar al festival i ho fèiem a les 16:00h. Per seguir amb el tarannà del país, ho vam acabar fent a les 19:00h amb la plaça ben plena. Darrera nostre només quedava el grup local, representants del Marroc.
Va ser un viatge carregat de te, cuscús i cultures.
Gràcies al coordinador que el va fer possible.
Recordarem les llargues esperes i les llargues converses internacionals, els guies, els companys i les seves danses i músiques. Recordarem les bromes i, sobretot, el concepte #marroquinament a mode de resum.