Josep Maria Fuentes ens dedica un artícle al butlletí de l'Esbart Dansaire de Rubí.
En ell parla sobre l'últim espectacle del Cos de Dansa del nostre esbart "A prop i d'arreu".
Moltes gràcies per les teves paraules!
A PROP I D'ARREU
Convençuts i orgullosos
Ens imaginem la reacció del cos de dansa de l’Esbart dansaire d’Arenys de Munt quan el seu director, Carles Marpons, els va dir: “Farem un espectacle que repassarà la nostra trajectòria i hi ballarem... 24 danses”. Segur que molt semblant a la del públic, que s’acosta a veure l’espectacle i es troba amb un clar exemple d’allò que es diu “la imaginació al poder”! Quatre blocs: Principat, Illes, País Valencià i Dansa de creació. Entre cinc i set danses per bloc. La majoria de danses, interpretades per una sola parella. L’espai escènic central, amb públic en tres fileres als quatre costats. Sis parelles a l’escena, cadascuna amb el seu vestuari. Música enregistrada... Parlem-ne!
Si ens diuen que en un bloc dedicat a les danses del Principat hi tindrem dos espunyolets, “La Gala” i la “Dansa de Castellterçol”, ben segur pensarem que costarà de pair, siguem clars i sincers. Doncs no: la proposta dels d’Arenys de Munt és fer un tastet de les danses, una mena de mostra que ens fa arribar a l’essència del folklore, fins i tot el contextualitza en aquesta mena d’àgora en què converteix l’escena. Hi veiem, el joc comunicatiu de l’”Espunyolet”, el poderós de “La gala”, senyorívol a “La Dansa”, potent a “La Morisca” i als “Cascavells” i l’absolutament enamorador del pas a dos del “Ballet de Déu”.
|
|
El pas a les Illes ens el dóna el so d’una flauta dolça... i dolça! En directe, tant directe com el potent i molt popular cant del “Parado”, cant viscut i interpretat com mai l’hem vist a un espectacle d’esbart. Parado, boleros i jotes ens acosten a Mallorca. Ho fan des de la folklorització tradicional amb què els esbarts hem presentat fins ara la dansa de les Illes; potser caldria anar incorporant l’actual “Ball de Bot”, però el que ens mostra “A prop i d’Arreu” és una trajectòria, i així està bé.
|
|
El potent i majestuós passeig de la Dama d’Elx obre el bloc valencià, en què no falten dues seguidilles, el “Bolero de l’Alcúdia”, “El mortitxol” i un interessant duel masculí amb el “Galop de panderetes”. Seguim amb la mateixa tònica, màxim dues parelles, i de cada dansa, un tastet. Potser en aquest bloc es deixen portar per la rauxa i alguna dansa té més durada de la que convindria a l’espectacle per mantenir-ne l’estructura, però tampoc resulta malament.
|
|
Començar un bloc dedicat a la dansa de creació, en el qual es mostra el treball del mateix l’esbart, amb la “Vilanesca” és quelcom agosarat que en qualsevol altre espectacle resultaria un llast difícil d’aixecar. Tot i que aquí passa, l’agilitat en què se succeeixen les danses fa que la presència de la “Vilanesca” segueixi present durant tot el bloc, com una mena de padrina de les creacions dels arenyencs. Sovint els esbarts tanquem els espectacles amb finals efectistes, i “les Gitanes” en són l’exemple més clar: Com es fa això en un espectacle de danses de molt poques parelles? Amb imaginació, com tot l’espectacle. Una dansa amb joc aeri, en què el suport del tècnic de tramoia resulta gairebé més decisiu que la mateixa feina dels dansaires.
|
|
L’espectacle “A prop i d’Arreu” ens pot fer venir al cap un munt de “però”; de ben segur que cadascú l’hauria enfocat de manera diferent, i l’hem triat per fer-ne una crònica per diverses raons, i gairebé totes tenen un nexe en comú: Eliminen o solucionen totes les “pegues” que ens posem a l’hora d’estructurar un espectacle: Des que les danses de poques parelles no enganxen el públic fins a la impossibilitat de barrejar vestuaris. Sabeu que no tot pot ser perfecte i aquí s’arrossega el llast del doble paper dansaire-director i la sàvia, però arriscada, opció de repartir equitativament la participació dels dansaires: uns dansaires joves que no tenen por a tenir al públic a menys d’un metre, que s’ho passen d’allò més bé ballant, que ens fan còmplices de la seva complicitat.
|
|
“A prop i d’Arreu” és també “De veritat” i, tot i que el seu hàbitat natural és la Sala Corrioles del Centre Moral d’Arenys de Munt, no el deixeu d’anar a veure en algun dels teatres pels quals passarà. És un altre d’aquells espectacles que ens fa seguir creient en la feina dels esbarts dansaires. D’aquells en què les noies ens enamoren amb la seva senzillesa i els nois ens enerven amb la seva força. Deixeu-me ser incorrecte, ni que sigui per una vegada: Es poden discutir −ho faig− braços, posats o moviments, però tornar a veure uns talons picant al cul fent salts de Morisca... no té preu!
|
|
 |
Fotografies: Anna Bigorra
|
|
Josep Maria Fuentes i Ros
Activista de l'àmbit dels Esbarts |
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada