Veus Veïnes, el nou espectacle de l'Esbart!

 De la violència a l'acollida, de la novetat a l’aclimatació, Veus veïnes narra un procés de migració. El punt de partida és senzill: l’escolta. A través d’aquest gest, el projecte ha anat creixent fins a esdevenir un viatge col·lectiu que recull mirades diverses sobre què vol dir arribar, començar de nou o sentir-se part d’un lloc.

Veus veïnes es desplega en quatre blocs, forjats a partir de relats i converses amb persones que han viscut de primera mà un procés de migració. Les seves veus ens permeten entendre la diversitat d’experiències i la complexitat d’emocions que sovint passen desapercebudes en un viatge com aquest.

El recorregut arrenca amb dues cares d'una mateixa moneda: passem del benestar del Mediterrani idíl·licdels dies de calma i serenor a la cara oculta d’aquest paradís, que amaga una realitat molt més crua.

Tot seguit pren el protagonisme la violència. En un procés migratori se’n poden viure de moltes menes: de la violència contra les dones a la violència sistèmica i estructural, aquestes coreografies ens fan partícips del testimoni viu del dolor.

El camí cap a la pertinença aporta una mirada a les diferents etapes i a la complexitat d’emocions que apareixen abans de sentir-se part d’un lloc nou. De la incertesa i la rutina de la feina a la terra d’arribada i els primers vincles que comporta, a l’enyor i la nostàlgia

pels éssers estimats i la terra que hem deixat enrere; del fet que, malgrat les circumstàncies adverses, sempre acabes trobant amb qui viure i gaudir, i dels vincles i les amistats que, de mica en mica, es van creant i que al capdavall són la xarxa que ens sosté.

Finalment, el viatge es tanca amb una mirada cap al futur i amb un desig compartit: el de continuar construint plegats, amb la convicció que «tenim la llavor, i la terra per sembrar»!

«Mediterraneo» - Joan Manuel Serrat 

Adaptació musical: Jesús Ventura i Jordi Molina

Coreògraf: Lluís Calduch

«Plora  l’aigua» - Les anxovetes

Coreògraf: Eduard Roca

«Camins tèrbols» - Mario G. Cortizo

Coreògraf: Eduard Roca

«A la vora del riu mare» - Marala

Coreògrafa: Sònia Serra

«La gata i el belitre» - Diode

Coreògraf: Eduard Roca

«Vou veri vou» - Al-Mayurqa

Coreògraf: Carles Marpons

«Llevant» - Al-Mayurqa

Coreògrafa: Irene Mata

«La caixeta» - Lia Sampai

Coreògraf: Roger Cusidó

«La Terra per sembrar» - Alidé Sans

Coreògraf: Eduard Roca

Dansaires:

Josep Bosch, Marta Clopés, Jesús Coca, Jana Colomer, Joan Duran, Miriam Duran, Ainhoa Marín, Marçal Martínez, Sergi Ojeda, Elena Ordeig, Emma Oriol, Elna Pedemonte, Àlex Pujol, Eduard Roca, Maria Roca, Maria Romà, Mireia Subirana, Jordi Torrent, Pau Vidal i Llorenç Vilà.

Textos: 

Elena Ordeig i Eduard Roca

Projeccions:

David Andreu

Veu en off:

Martina Sansa

Fotografia:

Jordi Torrent i Xavi Bigorra 

Il·luminació i so:

DSE AUDIO SCP

Vídeo:

KINTO (@qnts_v)

Direcció vestuari:

Marta Garcia

Vestuari: 

Marta Garcia, Guillem Amorós, Núria Vilaró, Esperança Vilaró, Paqui Roca i Carmen Alvarenga

Disseny gràfic:

Aitor Sampere

Direcció general:

Marta Garcia, Maria Roca i Eduard Roca

Direcció artística i idea original:

Eduard Roca (@edu.robi)

Agraïments:

Per compartir amb nosaltres les seves històries: Bahija Haboul, Fuencis Gómez, Fábio Manduca i Andrés Díaz.

A en Marc Sansa i en Toni Martínez, per l’acondicionament de la Sala Corrioles.

Als membres de Radicel·la —Roger Cusidó, Irene Mata i Sònia Serra—, per les coreografies creades per a l’espectacle i el seu suport incondicional.

A en Mario G. Cortizo, per la música i el tractament de les veus i en Carles Carmona per les transicions musicals.

A en Guillem i l’Anna, pel diumenge que vam passar a la sala d’assaig, els enregistraments i el suport constant

dels assajos que ens han servit per treballar impre un cop de mà quan cal.

A en Carles Marpons i en Lluís Calduch, per la confiança de cedir-nos coreografies.

A l’Iban Beltran i a l’Ana Pérez, per aportar la seva visió al projecte durant el procés.

A totes les persones que es van interessar pel projecte però que per qüestions d’agenda i logística no vam poder acabar enregistrant: tot el que vam compartir també forma part de l’espectacle.

A la Maria Roca, la Marta Garcia i l’Aitor Sampere, per creure en el projecte des del primer moment, quan encara estava tot per definir. Evidentment, també per les reunions a hores intempestives, tots els pòstits enganxats i la seva energia inesgotable.

I, per acabar, a la junta de l’esbart, per confiar i donar l’oportunitat de tirar endavant Veus veïnes.